La fisioteràpia té la finalitat de millorar la qualitat de vida del pacient, mantenint i recuperant la funcionalitat de les articulacions mitjançant accions mecàniques. Les tècniques utilitzades són la teràpia manual, les movilitzacions, els estiraments, els massatges i els exercicis adaptats a cada persona.

Dins la medicina tradicional xinesa hi trobem diferents tècniques:

• Acupuntura: es tracta de la inserció de finíssimes agulles a determinats punts corporals, anomenats punts acupunturals, situats al llarg del recorregut dels meridians o canals energètics del nostre cos. La seva finalitat és restaurar l’energia i l’equilibri i regular les funcions de l’organisme.
• Ventoses: La ventosa s’aplica sobre la pell per tractar principalment estancaments o bloqueig del meridià mitjançant la producció del buit. Especialment útil per tractar el teixit conjuntiu i per dolors d’esquena.
• Moxibustió: consisteix en l’aplicació d’estímuls tèrmics sobre punts acupunturals mitjançant la combustió d’artemisa. La seva finalitat és recuperar el yang, escalfar els meridians i eliminar els estancaments, el fred i la humitat.
• Auriculoteràpia: es basa en l’estimulació dels punts reflexos que es troben a l’orella. Aquesta estimulació pot ser mitjançant la col·locació d’agulles, llavors o imants.

La Naturopatia o Medicina Natural està basada en l’ús de mitjans naturals per a la restauració de la salut, amb la finalitat de potenciar la capacitat d’autocuració del propi cos. Les tècniques que es poden utilitzar són:

• la fitoteràpia: remeis a base de plantes medicinals o els seus derivats.
• la nutrició: l’aliment com a medicament. Detectar quins aliments son més convenients per la seva composició per a ajudar el procés de resolució.
• la suplementació: en forma de vitamines, minerals, oligoelements, aminoàcids o altres elements naturals.

La psiconeuroinmunologia clínica és la ciència que s’aplica a la medicina natural.

Engloba coneixements de neurologia, psicologia, endocrinologia, immunologia, fisiologia, biologia evolutiva, fisiologia i epigenètica. Estudia els mecanismes d’interacció i comunicació entre aquests sistemes per a un diagnòstic integral i, per tant, per a la resolució de l’origen de la patologia.

Més enllà de tractar el símptoma ofereix  un abordatge del problema d’arrel.

Els principals pilars en clínica són: l’alimentació en totes les seves formes, l’exercici, les intervencions psicosocials, l’epigenètica, la resoleomica i l’aprenentatge profund.